Aportación Propia

La llengua molesta – Crónica DAM 28/04/2015

La llengua molesta – Crónica DAM 28/04/2015

Esta crónica está escrita en catalán como gesto de solidaridad con el entrenador del Eibar, Gaizka Garitano y su reacción frente a la falta de respeto tanto hacia él como hacia la profesión que estaban ejerciendo por parte de José Liuis Laynez y Chema Fernández.

Aquesta crònica està escrita en català com a gest de solidaritat amb l’entrenador del Eibar, Gaizka Garitano i la seva reacció davant la manca de respecte tant a ell com a la professió que estaven exercint per part de José Luis Laynez i Chema Fernández.


 

Cada cert temps sorgeix de manera més o menys interessada la polèmica sobre la llengua a l’Estat Espanyol i dic més o menys interessada perque sempre és una polèmica generada per mitjans de comunicació o per alguna força política. Ja us puc ben dir que a les terres on conviuen dues llengües la gent parla i respon amb el que els hi surt dels collons sense cap mena de problema. Perque es tracta d’això, de convivència. De fet existeix el costum, entés com a norma de bona educació, de respondre sempre com a un li han preguntat, si és en castellà un respon en castellà i si és en català en català. I poques vegades això m’ha generat problemes. I us ho diu un català fill de castellans.

Ara, amb la polèmica sorgida arran de la roda de premsa de Garitano a Almeria, molta gent recorda que no és el primer ni el segon cas on la llengua emprada per respondre per part d’un entrenador provoca la resposta més o menys reaccionària d’un periodista, amb poca educació i encara més curta memòria. Això va passar fa uns anys a Osca, el protagonista aquest cop va ser Raül Agné, quan era entrenador del Girona F.C.

No entraré a recordar alguna roda de premsa de Guardiola o la negativa a respondre en castellà de Mourinho en una roda de premsa de Champions League. Això sobra.

De fet, el tema ja cansa i no només a mí, sino a molta gent que no entèn com, en un entorn d’informació, se li exigeixi a uns parlar un idioma i a d’altres no, rememorant el que va dir Jordi Alba el passat cap de setmana “Siempre igual, siempre a mí”. 

A ningú no se li va passar pel cap exigir-li a Sir Bobby Robson, que fes les rodes de premsa en castellà o català, de fet el més normal en aquest cas és el que amb molt de seny fa la Reial Societat des de que David Moyes és l’entrenador del primer equip, un exemple?

En tota aquesta polèmica hem de remarcar el paper, perfecte e impecable, del cap de premsa de l’Almeria, Juanjo Moreno, desautoritzant als dos provocadors (José Luis Laynez, professor d’institut i acreditat per l’agència Àrea 11, i Chema Fernández, col·laborador d’Onda Cero) que de ben segur coneixien el procediment normal de les rodes de premsa quan el Barça n’és el visitant, res de l’altre món, tal i cop s’ha explicat en les darreres hores mil i un cops.

Això ens porta un altre cop al paper que té la premsa a l’hora de la generació de conflictes, a la irresponsabilitat dels mitjans de comunicació més interessats en trobar polèmiques que no pas en informar de fets. 

A ningú no se li escapa que la propera final de la Copa del Rei entre el Barça i l’Athletic posa nerviosa a molta, molta gent. El record de les xiulades a l’himne de les dues darreres finals entre bascos i catalans prediu que la xiulada és, un altre cop, inevitable (i dubto que la megafonia del Camp Nou ajudi a apaivagar la xiulada de més de 80.000 ànimes).

Però suposo que és el que passa quan esport i política es barrejen, que res de bo en pot sortir.

A algú l’interessa que de mica en mica es vagi escalfant l’ambient, i no m’agrada gens ni mica el que acabo d’escriure per tot el que això suposa. Espero “fer un Dolly” i equivocar-me.

De fet la postura congruent i lògica és la del cap de premsa, erigit com a heroi de la concòrdia i del sentit comú, fins al punt que l’Eibar en una carta ha agraït a l’Almeria el “comportamiento extraordinario” que va tenir Juanjo Moreno.

De fet aquí si hem de aplaudir fins a l’extenuació a algú és al Sr. Moreno, un professional que ha representat al seu club de manera impecable i que s’esforça a separar al dos “periodistas ocasionales” dels “periodistas de carrera”.

Amb el nostre reconeixement als que fan bé la seva feina m’acomiado de tots vosaltres.

Salut i birres!

DiarioAM/@Kiasyd

 

¿Te gusta esta entrada?

18
Aportación Propia

"Omnia Mutantur, nihil interit" que diría Ovidio.

More in Aportación Propia

clasico-650x300

Nada puede salir mal – Crónica Diario AM 2/12/16

graunch2 diciembre, 2016
fly-running-_-oriol-batista-13

Flyrunning y correr como locos. Crónica DiarioAM 01/12/2016.

Rockdactor1 diciembre, 2016
Los Rosberg

F-1: Rosberg se corona – Cronica Diario AM 28/11/2016

churchill28 noviembre, 2016
portada

Barquitos y palabras – Crónica Diario AM 27/11/2016

Ella27 noviembre, 2016
1421355142930_lc_galleryimage_atletico_s_fernando_torre

Aquellos maravillosos años – Crónica Diario AM 18/11/16

graunch18 noviembre, 2016
rafa-munoz

Rafa, no sólo uno en España. Crónica Diario AM 17/11/16

Rockdactor17 noviembre, 2016

Copyright © 2015 DiarioAM